Plataforma Argentina contra la Impunidad

Agulla criolla en paller català

El Punt, 22/05/2006
Lunes 22 de mayo de 2006.

El cicle Teatro x la Identidad busca a Catalunya algun dels 50 «fills robats» de la dictadura argentina amb muntatges inquietants i denunciant la perversitat d’aquesta operació

JORDI BORDES. Barcelona

Trobar una agulla en un paller. Avui el Teatreneu i el Teatre de Ponent són el marc de la tercera sessió del cicle Teatro x la Identidad. L’entrada és de franc. El cartell, que rep el suport de locals de Barcelona, Granollers i Igualada, l’impulsa la Plataforma Argentina contra la Impunitat, amb un objectiu clar: trobar algun dels 500 joves que el poder militar de la dictadura argentina va arrencar dels braços i del ventre de les mares biològiques.

En la primera jornada,ara fa uns quinze dies, unes dues-centes persones van omplir la platea del Teatreneu. Els actors i autors que hi intervenen són argentins residents a Catalunya i catalans sensibilitzats. Els muntatges, de qualitat molt diversa, insisteixen en els crims de la dictadura i sovint van a parar a un univers commovedor i inquietant. És el cas de Despedida, amb Verónica Pallini. Una noia interpreta el paper de dues joves: l’una, llibertària, sense més recursos que la història i la seva àvia; l’altra, ben situada econòmicament i professionalment, però amb una família que la manté allunyada i que va perdre en un incendi les seves fotos d’infància. no sospita que és la germana d’aquesta llibertària. Cuerpos rotos -que avui es trasllada a Granollers- porta un grup d’actors a moure’s compulsivament, a morir contínuament pels trets dels militars. La denúncia extrema trasllada el drama a l’absurd. Una detenció, novament arbitrària, remet l’espectador a l’Abu Ghraib dels EUA. Avui al Teatreneu, Lucila Teste narra la seva emotiva autobiografia: és filla de pares desapareguts. D’altra banda, Arià Clotet posa veu al testimoni d’un dels fills recuperats. El seu avi veia el fill per les mans, però constata que és el seu nét perdut per una piga en forma d’oliva.

Les Abuelas de la Plaza de Mayo calculen que, dels 100.000 argentins que hi ha a l’Estat espanyol, n’hi ha uns 50 que són fills perduts. El 2000, va començar un cicle teatral a Buenos Aires que promou la reflexió entre els joves de 25 a 31 anys (l’edat que ara deuen tenir aquests fills apropiats indegudament). El 2004, aquests espectacles van fer parada a Madrid. Van passar per Galícia i ara es fan a Catalunya. Dels 82 fills recuperats, 8 van començar el procés després de veure un d’aquests espectacles. A l’Estat espanyol només hi ha un noi, per ara, que té el permís de la justícia per fer-se les proves d’ADN i comprovar si la sospita és real.


Firmas: 0

Foro

Fecha Nombre Mensaje